Recepta de Iolanda Bustos #joemquedoacasa.

Iolanda Bustos www.iolandabustos.com

RESTAURANT LA CALÈNDULA www.lacalendula.net REGENCÓS (GIRONA)

Quan La Calèndula estava a Girona, tenia clients que venien cada dia a menjar menú. Un client i bon amic, en Pere, em va donar una recepta familiar a canvi que li pogués oferir de postres amb el menú. Era aquest pastís de taronja increïble, una meravella. Sempre més li estaré agraïda, s’ha convertit en una recepta imprescindible!

És maco compartir receptes, perquè cada vegada que la fas, te’n recordes de la persona que te l’ha donat… Moltes gràcies Pere!

Amb aquesta recepta jo ara també vull compartir el camp de tarongers, mandarines i llimones que tenen la Isabel i el Josep a Alcanar, de qualitat superior, les cullen i les envien el mateix dia (www.naranjasdealcanar.com)

Ingredients:

1 taronja d’Alcanar bullida (150grs+/-)
100grs. de pastanaga crua ratllada
200 grs. de sucre morè
200 grs. de farina d’ametlla
30 ml. oli extra verge d’oliva arbequina
5 ous sencers
1o flors de taronger fresques o una cullerada d’aiguanaf (agua de azahar)
2grs. de sal

Elaboració:

En primer lloc caldrà que bulliu la taronja sencera, sense tallar-la. Uns 15 minuts. Després d’aquest temps la refredeu amb aigua i gel. I llavors l’eixugueu i la talleu tota amb el ganivet ben picada, o si teniu una picadora o thermomix també la podeu utilitzar, abans però heu d’assegurar-vos que no te pinyols, ja que ens espatllarien el pastís. Sobretot no es pot triturar amb túrmix, s’ha de picar.

En un bol gros poseu la taronja picada, la pastanaga i els ous debatuts, remeneu bé aquesta base amb una pala i seguidament hi aneu afegint la resta d’ingredients.

Prepareu un motlle amb paper de forn i l’unteu amb un xic d’oli, i espolseu-hi farina de blat de moro.

Poseu la massa al motlle i cap al forn, a 160 graus durant 40 minuts. Amb escalfor a dalt i baix, si teniu ventilador de forn millor que el poseu, però sinó tampoc passa res.

Com és un pastís una mica humit, el truc de clavar-hi un palet no funciona, perquè sempre sortiria moll. Lo més adient és observar que del centre es comença a esberlar, com si s’obrís una falla en mig del pastís. El color també és important, ha de quedar rosset per sobre.

Quan el traieu del forn millor desmotllar-lo amb calent i posar-lo sobre una fusta o reixa, conservant el paper del fons perquè no es trenqui. Aquest pastís el podeu tenir una setmana perfectament a la nevera, també el podeu congelar a porcions petites embolicades amb film.

Per mi és el millor acompanyant d’un te negre a mitja tarda.